Posts con el tag ‘Uniforme’

La lliga dels sense bata.

La proposta de la consellera Rigau perquè els centres educatius discuteixin sobre l’obligatorietat dels uniformes escolars obre moltes fnestres. A alguns ens permet
retrobar-nos amb Miguelito y la Liga de los Sin Bata, uns personatges de Romeu a la revista Por Favor que donaven veu a la lluita dels joves de la Transició contra unes concepcions autoritàries de l’escola i la societat. El rebuig a la imposició de la bata a les aules n’era una metàfora perfecta.

S’ha criticat l’oportunitat de la proposta en uns moments de greus problemes en l’educació. També els riscos de traslladar el debat als consells escolars, que prou feina tenen per funcionar en un context d’escassa participació social i pocs recursos per exercir la veritable autonomia dels centres. Però el més interessant és analitzar les raons per justifcar la imposició dels uniformes als centres escolars. No sembla que la consellera hagi relacionat la proposta -almenys no explícitament- amb altres refexions seves sobre la necessària recuperació de la disciplina a l’escola. Però tampoc sembla que siguin refexions improvisades o inconnexes. El debat no és nou, apareix periòdicament i ara amb més complexitat que durant la Transició.

Des de diferents sectors socials i posicions ideològiques es planteja la possibilitat amb arguments de tot tipus. Alguns tan curiosos com el menor cost econòmic per a les famílies, com si la resta del dia els joves no portessin roba i anessin despullats. Altres defensen que els uniformes permetrien controlar millor les hormones, com si la vida i el cine no ens hagués ensenyat que això no depèn de l’uniforme. En tot cas, les argumentacions més de fons i que semblen més rellevants són les que relacionen la proposta amb el consumisme i la igualtat social. Amb tots els respectes, em semblen raons carregades de fariseisme, una actitud que la societat practica cada vegada més amb relació a l’escola. Es demana als docents que siguin capaços d’aïllar l’escola del que es consideren malformacions socials, o que aconsegueixin anul·lar a les aules els efectes negatius dels valors, els patrons de vida i les ideologies dominants en la societat. Així, en una societat competitiva fns a la insolidaritat salvatge -també en els centres d’educació superior-, es pretén una escola cooperadora. En una societat on la imposició del fort és la manera de resoldre els confictes, es vol tenir una escola que eduqui en la mediació. Ara sembla que també s’intenta que les aules aconsegueixin camuflar alguns dels greus problemes de la societat.

Puc compartir la idea d’un excés de consumisme dels joves -i no tan joves- en les formes de vestir i en moltes altres manifestacions socials. Però no crec que la solució passi per tapar el problema -mai més ben dit- sota l’uniforme, mentre al mateix temps, en la societat, els valors i les ideologies que propicien aquestes actituds continuïn sent les dominants i de vegades, fns i tot, siguin propiciades pels mateixos que diuen voler-les combatre a les escoles. Aquest model de societat també genera grans desigualtats socials, que es fan evidents a les escoles de moltes maneres -no solament en la indumentària-. Quin significat té si no que un període de vacances escolars se l’anomeni setmana blanca, com si això estigués a l’abast de totes les famílies?

La funció de l’educació és contribuir a reduir en el seu origen aquestes desigualtats, no pas tapar-les perquè no es vegin. El problema són les desigualtats reals, no pas que aquestes es facin visibles a les escoles. Que siguin evidents pot ser una manera d’afrontar educativament la igualtat com a valor social. El que no pot passar és que un sistema educatiu que tolera de manera més o menys directa la selecció dels alumnes per la seva condició social, les seves capacitats o el seu origen digui que vol avançar en la igualtat imposant l’uniforme a les aules. És clar que, potser, les raons de fons -conscients o inconscients- siguin unes altres i no s’explicitin. La imposició de l’uniforme permetria normalitzar en el conjunt del sistema educatiu unes formes que avui només es donen en alguns centres i que van associades a una manera d’entendre l’escola. Podria ser una forma de legitimar una manera d’entendre l’autoritat i la diferenciació entre sexes, o de generar un sentit de pertinença uniforme que negui la diversitat personal. En tot aquest debat, on queda el dret a la llibertat personal dels alumnes?  Un dret, com tots, amb límits, però que no pot desaparèixer.

Joan Coscubiela Conesa
Profesor de la Facultad de Derecho de ESADE

Artículo publicado en Público (3.04.2011)

Derecho y sociedad | , , , , , Permalink