Posts con el tag ‘Propiedad privada’

L’impost i les ideologies

Els proposo un joc senzill. Llegeixin unes cites i busquin què tenen en comú. La primera diu: ¿Es reconeix el dret a la propietat privada i a l’herència. La funció social d’aquests drets en delimitarà el contingut, d’acord amb la llei”. Es tracta de l’article 33 de la Constitució espanyola (CE). La segona ens recorda que ¿Tothom ha de contribuir al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema tributari just, inspirat en els principis de la igualtat i progressivitat, que en cap cas tindrà un abast confscatori”. En aquest cas, es tracta de l’article 31 de la CE. I la darrera és de Paul Krugman, premi Nobel d’Economia, citant la investigadora i periodista Naomi Klein ¿Des del Xile dels anys setanta en endavant, els ideòlegs de la dreta han aprofitat les crisis per impulsar un programa que res té a veure amb la resolució d’aquestes crisis i molt a imposar la seva visió d’una societat més dura, més desigual i menys democràtica”. És obvi que el punt comú de les tres cites és l’anunci de desaparició de l’impost de successions. Més enllà de l’opinió que a cadascú li mereixi en termes de justícia social, la desaparició d’aquest impost -caiguda de recaptació de 400 milionsalhora que s’anuncien retallades en prestacions socials per manca de recursos. Avui, m’interessa analitzar quina és la ideologia que hi ha darrere de la desaparició de l’impost de successions.

En els darrers anys s’ha produït un retrocés ètic en la consideració del dret a la propietat privada. Fins al punt que a vegades es presenta com un dret sense límits i que no ha d’estar condicionat per la seva funció social. Aquesta podria ser una de les causes profundes i ocultes de la crisi. Al nostre país la pèrdua de referents ètics és encara més profunda i es comprova en els debats sobre les polítiques d’habitatge. Els intents polítics i socials d’equilibrar el dret a la propietat de l’habitatge amb el seu ús social són desqualifcats sense més. Ignorant deliberadament que alguns països europeus fa anys practiquen polítiques en aquesta direcció. Ara, aquesta idea de la propietat privada com un dret absolut torna a aparèixer en les justifcacions de la desaparició de l’impost de successions.

L’herència és una forma de transmissió de béns i drets entre persones. Però aquest accés a la propietat també ha de contribuir al sosteniment de les polítiques públiques. En cas contrari s’estaria produint una clara ruptura social del pacte constitucional, que inclou un mandat als poders públics perquè promoguin condicions per avançar en una distribució personal de la renda més equitativa i obliga que tots els ciutadans contribueixin al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica. No deixa de sorprendre que siguin els mateixos actors que proposen la desaparició de l’impost els que fa temps insisteixen en la necessitat de promoure la cultura de l’esforç i del mèrit com a valor i factor de promoció social. Com ha dit en alguna ocasió Jordi Alberich, del Cercle d’Economia, alguns parlen del valor de la meritocràcia mentre que les seves polítiques aposten per fórmules aristocràtiques. Ja sé que l’imaginari hegemònic a Catalunya ens té prohibit dir i fins i tot pensar que al nostre país pugui haverhi ideologies confrontades o polítiques diferenciades que no facin referència al conficte entre Catalunya i Espanya, que és l’únic conficte que el pensament dominant reconeix com a tal.

Però les dades són molt tossudes i les polítiques fiscals solen ser un bon indicador de quina és la concepció ideològica dels seus impulsors. Encara que uns ho neguen i uns altres de manera ingènua i suïcida ho ignorin, la política fscal és una bona brúixola de l’orientació social dels governs i permet analitzar a favor de quins sectors socials es governa. Paul Krugman en la seva cita no es referia explícitament a Catalunya, però la supressió de l’impost de successions és un exemple perfecte del que ell ens descriu. La crisi està sent aproftada com una oportunitat per imposar determinades visions ideològiques de la societat. Disculpin, però també a Catalunya.

Joan Coscubiela Conesa
Profesor de la Facultad de Derecho de ESADE

Artículo publicado en Público (20.03.2011)

Civil | , , , , , , , Permalink