Compromís ètic i lluita contra la corrupció

El poeta grec Hesíode anomenava als reis a les seves obres èpiques del s.VIII a.C. “dorofagus”, mot que en grec antic significava devoradors de regals. Avui, el nostre Codi Penal castiga a l’autoritat o funcionari públic que rep o sol·licita donatiu, favor, retribució o promesa per tal de dur a terme en l’exercici del seu càrrec un acte contrari als deures inherents a aquest, o per tal de no realitzar o d’endarrerir injustificadament allò que li correspondria fer. Com també castiga l’adquisició, possessió, utilització, conversió o tramissió de béns amb coneixement que aquests troben llur origen en una activitat delictiva. Els delictes de suborn i blanqueig de capitals predominen a l’agenda de les organitzacions integrades al fenomen del crim organitzat. No debades, es considera que entre 300.000 i 500.000 Milions d’euros són blanquejats al planeta anualment. Els experts en la matèria estimen que l’activitat derivada de les transaccions efectuades en el marc del blanqueig internacional poseeix un pes equivalent al 5% del PIB global i que, en el cas hipotètic de tractar-se d’un Estat independent, l’empresa criminal es trobaria entre les 10 primeres potències mundials.

Al llarg de dos dies s’han celebrat a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona unes Jornades que, impulsades conjuntament amb l’Oficina Antifrau de Catalunya, han reunit diversos professionals i investigadors del món jurídic, polític i periodístic amb l’objectiu d’abordar amb afany preventiu i combatiu el fenomen de la corrupció. Ponències i taules rodones han tractat qüestions relatives als àmbits de la transparència institucional, la investigació i gestió de riscos davant la corrupció, i de la incidència dels mitjans de comunicació en la conformació de l’opinió pública envers aquesta patologia social.

L’article 570.bis) CP defineix com a organització criminal l’agrupació de caràcter estable o per temps indefinit formada per més de dues persones que, de forma concertada i coordinada, es reparteixen diverses tasques o funcions a fi de cometre delictes, així com de perpetrar reiteradament faltes. En el context de la taula rodona d’Investigació de la Corrupció, el Sr. Baena, Comandant Cap de la unitat orgànica de la Policia Judicial, ha assimilat el crim organitzat a un negoci qualsevol en el sentit que aquest es regeix per l’axioma de l’oferta i la demanda i que, cada cop en major mesura, participa d’un procés de deslocalització de la seva activitat. Un negoci amb la particularitat d’estar mancat d’ètica i legitimitat pel fet de nodrir-se del narcotràfic i la prostitució coactiva, i de recórrer als paradisos fiscals per ocultar amb impunitat la procedència ilícita dels seus ingressos.

Des d’una perspectiva etiològica, el Magistrat Vidal, de l’Audiència Provincial de Barcelona, ha emfatitzat que la criminalitat organitzada clàssica no sobreviuria sense les xarxes de corrupció financera i institucional que existeixen. Ell i el Fiscal Bermejo, delegat de Barcelona de la Fiscalia Especial contra la corrupció i la criminalitat organitzada, han expressat la seva preocupació relativa a l’administració i disposició dels béns incautats a les organitzacions criminals a l’Estat espanyol. Quants béns podrien ser embargats a la Costa Brava o a Marbella si se’ls dotés dels recursos que els permetessin aplicar d’una manera eficaç la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció del Blanqueig de Capitals? Si s’apliqués a aquests béns l’article 122 CP, en base al qual resta obligat a la restitució de la cosa aquell qui per títol lucratiu hagués participat dels efectes d’un delicte o falta, quants milers de milions d’euros s’incorporarien a la Hisenda Pública? De dur-se a terme aquesta mesura, com apunta el Magistrat Vidal, probablement s’evitaria haver de retallar altres partides pressupostàries. D’altra banda, qüestió plantejada de forma recurrent durant el decurs de les Jornades ha estat l’aparent impunitat de determinats càrrecs públics responsables d’escandalosos casos de corrupció. Els representants dels Cossos de Seguretat han assegurat prosseguir amb les diligències malgrat s’identifiqui un pressumpte implicat que ostenta un càrrec públic. El Fiscal Bermejo ha afegit que la Fiscalia tampoc no cessa d’investigar. El Magistrat Vidal afirma haver-se trobat en primera persona amb processos de gran complexitat tècnica en els quals ha resultat provada la culpabilitat d’un personatge públic. Aleshores? Possiblement el problema resideixi en els nombrosos indults a delinqüents econòmics provinents del Consell de Ministres del Govern de torn que, fins i tot de vegades de forma succinta i prescindint de tota motivació, deixen sense validesa resolucions judicials que representen la baula final d’un sistema d’enjudiciament garantista a l’Estat de Dret. Coincideixo personalment amb el Magistrat en titllar aquest tipus d’intromissions de legals però no pas legítimes, i de violacions en tota regla tant del principi d’igualtat com de la separació de poders de la qual un dia Montesquieu ens va convèncer.

En l’àmbit del paper que en aquest escenari hi juguen les Administracions Públiques en termes de transparència i prevenció, voldria destacar la ponència del Sr. Gómez Benítez, Catedràtic de Dret Penal i Vocal del CGPJ. Gómez Benítez ha fet incís en la necessària vinculació de l’Estat a la Doctrina del Tribunal de Comptes en virtut de la qual: (i) els ciutadans tenen dret a què la totalitat del diner públic sigui destinat a despesa pública, (ii) la llibertat d’autorregulació té el límit de la Llei General Pressupostària i (iii) la responsabilitat també s’ha de fer efectiva davant
la incapacitat probatòria i explicatòria de la inversió, ús i destí atorgat als cabdals públics. El Vocal ha destacat el perill que representa el gran marge de discrecionalitat infiscalitzable dels poders públics, tot advertint sobre la multiplicitat de conceptes jurídics indeterminats que presenta l’Avantprojecte de la Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern que s’està tramitant (cfr. art. 15.d LT).

Quina és la nostra actitud com a societat davant la il·legalitat? Existeix un compromís crític o més aviat una tendència condescendent amb els casos de corrupció? Els experts ens han alertat d’una cosa que sens dubte sí és certa: un país en crisi és un país més vulnerable a la implantació d’organitzacions criminals. I Espanya presenta un extrem perill real i potencial atès que l’actual cojuntura de recessió econòmica coexisteix amb un dels majors índexs mundials de consum de drogues i de prostitució (dades de l’Observatori Europeu). El que és del tot lamentable és que es produeixin converses com la interceptada en una instrucció en què participà el Fiscal Bermejo en la qual un membre de la màfia italiana li etzibava a un altre: “¡vente a aquí, que España es un chollo!”.

L’escenari de corrupció actual genera de forma inevitable un sentiment de fatalisme. Resultarà francament complicat fer front al frau mentre aquest es trobi arrelat a tots els nivells, no s’optimitzin prou bé els recursos disponibles, i existeixin encara indrets en què no sigui factible investigar i combatre el crim organitzat. Ara bé, no voldria promoure el desencís sense acabar amb cap mena de proposta constructiva al respecte. Cito textualment i m’adhereixo a les paraules del Comandant Baena: “La principal arma contra el crimen organizado es una persona dotada de valores. A una persona con valores no se la puede comprar”.

Related posts:

Administrativo, Derecho y sociedad, Derechos Humanos, Etica y educación, Internacional, Penal |

3 Respostes a “Compromís ètic i lluita contra la corrupció”

  1. César Arjona dice:

    Es un escàndol que per falta de mitjans no s’apliqui una llei tan important com la que permetria recaptar i gestionar el patrimoni resultant de la corrupció. En realitat jo no veig que la reflexió, en global, sigui pessimista: es poden treballar els mitjans, i es poden treballar els valors. El problema és que la democràcia espanyola, tan recent, l’haviem imaginat com una gran regeneració dels valors públics. No es per res, però sembla ser que no ens ha sortit gaire bé.

  2. Srta. García Tabernero: No he pogut enviar-li una de les reflexions que em vaig fer quan em vaig llegir el text divendres passat a l’avió Barcelona-Astúries. Ho faig aquí tot felicitant-la una vegada més pel seu treball de síntesi del que es va parlar a l’acte de l’aula magna de la Facultat de Dret de la UB. Vostè diu que “Si s’apliqués a aquests béns l’article 122 CP, en base al qual resta obligat a la restitució de la cosa aquell qui per títol lucratiu hagués participat dels efectes d’un delicte o falta, quants milers de milions d’euros s’incorporarien a la Hisenda Pública? ” Si és restitució, és devoliució al seu anterior propietari, no a Hisenda. Però l’article diu literalment: “El que por título lucrativo hubiere participado de los efectos de un delito o falta, está obligado a la restitución de la cosa o al resarcimiento del daño hasta la cuantía de su participación”. De manera que més aviat és un “resarciment” del dany. I aquí, és Hisenda qui pot cobrar. Clar que podria preguntar per què he de considerar Hisenda com un bon destí d’aquesta indemnització? Deixem la qüestió per a un nou debat.

  3. Gracies pel resum. Coincideixo amb la seva opinió. No em sembla tant difícil fer un Pla de negoci que, amb una inversió inicial de l’hisenda publica, doti els recursos dels que despres es pot rescabalar amb escreix.Necessitem una mica d’imaginacio (com el teclat impossible del que escric).