El Banc Mundial s’ha d’obrir a la nova realitat global

El 15 de febrer, Robert Zoellick va comunicar la seva decisió de no continuar presidint el Banc Mundial (BM), una responsabilitat que exercia des del 2007, quan va succeir Paul Wolfowitz. El mandat de Zoellick, que deixarà el càrrec el 30 de juny, ha estat positiu Però tan sols al cap de quatre hores de fer-se pública la notícia, el secretari del Tresor, Tim Geithner, va comunicar que els Estats Units presentarien, un cop més, el seu candidat. Així ha estat des que es va constituir el BM l’any 1944. Des de llavors, s’aplica un pacte de cavallers entre els Estats Units i Europa, en virtut del qual el BM el presideix un nord-americà i el Fons Monetari Internacional (FMI), un europeu. Això ja va passar el juliol del 2011, quan van situar la francesa Christine Lagarde al capdavant de l’FMI, després de l’afer tèrbol en què es va veure implicat Dominique StraussKahn. Però, en 58 anys, el món ha canviat El BM, amb seu a Washington, a quatre carrers de la Casa Blanca, té 187 membres. I, entre els països desenvolupats i els subdesenvolupats, han sorgit els emergents, com el Brasil, Rússia, la Xina, l’índia i Sudàfrica (BRICS). Són els nous motors de l’economia mundial Tanmateix, el món occidental es resisteix a compartir la posició privilegiada que té a les institucions que van sorgir de Bretton Woods. Hi manté una quota més alta de poder per decidir la direcció i les estratègies que aquestes institucions han de seguir, en un món que ja no controla. La Xina ja és el banquer dels Estats Units i de la UE. I concedeix més préstecs als països en via de desenvolupament que el mateix BM.

Professionalitat, flexibilitat i transparència

Tot amb tot, més important que la nacionalitat de qui presideixi el BM és la necessitat de renovar-ne els objectius, els instruments i les maneres d’operar. Hi haurien de prevaler encara més la Professionalitat, la flexibilitat i la transparència, en comptes dels interessos polítics i financers d’uns pocs. No crec que la successió de Zoellick sigui complicada. Els emergents hi presentaran els seus candidats. Tanmateix, juga a favor dels Estats Units la dificultat que aquells països aconsegueixin consensuar un únic candidat, tot i que aquesta possibilitat no s’ha de descartar. Però la clau la té la Xina. I no sembla tan interessada a presidir el BM com a continuar centrada, sense lligams, en el seu propi desenvolupament econòmic. Podria esperar una nova ocasió i limitar-se ara a pactar un càrrec adjunt a la presidència. Sap que els Estats Units i la UE encara hi poden imposar la força dels seus vots.

Jaume Giné Daví
Professor d’ESADE, Facultat de Dret
Artícle publicat a “Ara” (18.03.2012)

Related posts:

Internacional | , ,