Exceptio firmat regulam

La crisi de l’Estat liberal i de la idea d’un ordre social previ perfecte van encarregar-se de desacreditar les denominades teories absolutes de la pena, les quals trobaven el seu sentit en el retribucionisme, ja fos entès com a imperatiu categòric kantià o com a part inexorable d’un procés dialèctic. No fou fins el sorgiment de les teories relatives que s’atorgà prevalença a l’element teleològic, identificat amb l’objecte d’evitar la comissió de nous delictes. Els excessos de la “coacció psicològica” identificable amb el plantejament base de la prevenció general van donar pas a la irrupció de la prevenció especial en tant que teoria centrada en l’actuació directa sobre el reu, albirat com a subjecte malalt vers el qual s’havien d’aplicar polítiques correccionals. A l’efecte de pal•liar la llacuna que, pròpia de la utopia penal educadora, suposava haver d’excloure de la societat el delinqüent que resultava incurable, apareixen les solucions mixtes en el marc de la teoria de la pena. La major part de la doctrina i del Dret Positiu s’ha vist impregnada per aquest sistema eclèctic. La qüestió és, fins a quin punt aconsegueix aquest sincretisme reeixir en la consecució dels objectius socials que inspiren els fonaments del Dret Penal?

Vam aterrar a Astúries a les 8:55h del matí. Plovia. Conjugar un grup d’estudiants de la Facultat de Dret amb un d’Educació i Treball Social va resultar una bona idea, atès que el fet de poder posar en comú les nostres perspectives disciplinàries va determinar que poguéssim assimilar allò que anàvem a veure des d’un prisma més omnicomprensiu.

La Unitat Terapèutica Educativa (UTE), dins el Centre Penitenciari de Villabona és avui una realitat consolidada. Nascuda d’un projecte encetat l’any 1992 a l’antiga presó d’Oviedo per l’educador Faustino García Zapico i la treballadora social Begoña Longoria González, representa un model alternatiu a la dinàmica penitenciària tradicional, doncs s’orienta a l’eliminació de la subcultura carcerària que fa de les presons europees autèntiques escoles de delinqüència. Als quatre mòduls que composen la UTE hi treballa un equip multidisciplinar integrat per 79 professionals, essencialment personal de vigilància i psicòlegs, que s’ocupa de procurar a prop de 500 interns un espai lliure de drogues i violència capaç de superar l’històric antagonisme en les relacions amb els funcionaris i d’aconseguir un tractament individualitzat dirigit a la reinserció social. Els resultats parlen per sí sols. El mètode terapèutic implementat en aquest centre ha esdevingut model arreu rere haver aconseguit una notable minva en l’índex de reincidència dels expresidiaris, sobre tot en l’àmbit de les toxicomanies, passant de l’habitual 40-60% a un 9% aproximadament (Segons dades aportades per l’educador Faustino García Zapico, publicades a la pàgina web de l’Institut d’Investigació de Drogodependències de l’Universitat Miguel Hernández, a 5 de febrer de 2007).

Llegir en un manual les diverses teories de la pena o els fonaments de la política penitenciària actual dista molt de l’experiència que representa poder comprovar en persona com una trentena de presoners i després un grup de funcionaris et relata de viva veu la seva percepció. Ens explicaven que, mitjançant la tècnica de la confrontació directa en els moments de discrepàncies, havien assolit extirpar en la seva pràctica totalitat la clàssica conflictivitat penitenciària derivada de les delacions. Vam sortir de l’aula, en definitiva, per escoltar a interns de diferent perfil criminal que estan protagonitzant activament processos de canvi en els quals, segons ens van dir, se sentien per primer cop tractats “com a persones, i no com a números”.

El fet és que vàrem poder comprovar com la UTE representava tota una excepció, en atenció a la seva filosofia, a la cultura carcerària pròpia de la realitat hegemònica als centres penitenciaris de l’Estat espanyol. Ara bé, atesa la reflexió inicial envers el sentit doctrinal de l’aplicació de la pena, no convindria plantejar-nos per quina raó no constitueix aquest model, considerat ‘alternatiu’ per insòlit, la regla general i no una excepció a la mateixa?

Related posts:

Derecho y sociedad, Penal |